Perdoneu per aquestes dues setmanes sense publicar res al bloc, però he estat una mica liada amb els estudis...
A l'enquesta que hem fet durant aquestes setmanes preguntava quin tipus de cançons infantils agraden més, si les antigues (de tota la vida) o les més actuals. Bé, encara que han sigut pocs els votants (sols 4 vots), a tots els agraden més les cançons més antigues. Açò no vol dir que siguen millors (ja que amb sols 4 vots no es pot afirmar res rotundament...), però si que és veritat que aquestes cançons afloren records dels més oblidats de la nostra infantesa.
La masovera és una cançó tracicional catalana molt coneguda principalment en les zones de l'interior. La lletra de la cançó gira al voltant de les feines del camp, dedicant cada estrofa a un dia de la setmana, rica en vocabuari i estudiada amb freqüència en els centres d'educació primaria.
A través de registres electroencefalogrames, s’ha trobat que la música origina una activitat elèctrica cerebral tipus alfa. Això es tradueix en que la música (sobretot la música clàsica, de Mozart) provoca:
Aument en la capacitat de memòria, atenció i concentració dels menuts.
Millora l’habilitat per a resoldre problemes matemàtics i de raonament complexes.
És una forma d’expressar-se.
Introdueix als xiquets als sons i significats de les paraules i enforteix l’aprenentatge.
Brinda l’oportunitat per a que els xiquets interactúen entre sí i amb els adults.
Estimula la creativitat i la imaginació infantil.
Al combinar-se amb la dansa, estimula els sentits, l’equilibri, i el desenvolupament muscular.
Provoca l’evocació de records i imatges, amb el que s’enriqueix el intelecte.
Estimula el desenvolupament integral del menut, al actuar sobre totes les àrees del desenvolupament.
Mireu allà dalt
En els estels que hi ha
És un gros animal
Que en bicicleta va
És un elefant
I doncs que us penseu!
Té una cua al darrera
i una trompa al davant.
De nou una altra cançó de "Manuelita". Aquesta és de la pel·lícula, i la veritat és que encara que és per a xiquets, quan la vaig veure inconscientment vaig somriure. Espere animar-vos també a vosaltres!
